POR

Quin sentiment més estrany...! És un sentiment que trobem repetidament en les nostres vides i, tot i així, mai acabem acostumant-nos a ell. És un estrany que es cola en una festa, és un mal estar a la panxa, és un rec-rec dins el cap, és uns ulls brillants de llàgrimes, és una esperança relativa... 

Aquest sentiment mai m'hi puc acostumar i mira que, amb el càncer, l'he vist molts cops. Quan em van dir el que tenia, cada cop abans d'entrar a quiròfan, cada cop que m'estaven a punt de punxar el portacat per fica'm la quimio, quan tenia alguna prova, quan anava al metge per saber com anava la prova, i mil i una vegades. Es podria dir que la por ja forma part dels meus dies, de les meves nits i de les meves llàgrimes. 

L'important no és tenir por sinó acceptar-la. És una cosa que hi és i sempre hi serà en major o en menor mesura. L'important és afrontar-la. Tancar els ulls, respirar fons, agafar forces i lluitar. I si ets victoriós en la batalla, te n'adones que la por ha valgut la pena ja que la recompensa és molt més gran que tota la por que pensaves tenir. I t'adones que només lluitant i tirant endavant és quan s'aconsegueixen les millors i majors coses ;).

Què us sembla acabar amb una cançó :)?  

Espurnes de coratge, Els Pets http://www.youtube.com/watch?v=bSwTf7_9LzQ

I amb aquesta reflexió: quan tingueu por, no intenteu fugir, no intenteu amagar-la sota piles de llençols, no l'eviteu. Espereu-la tranquil·lament assentats en algun lloc bonic, com qui espera l'esperança o l'alegria, al cap i a la fi, també és un sentiment com qualsevol altre. I ella vindrà a visitar-vos i més d'un cop. Però si la rebeu amb bon tracte, si mireu de prendre-us en calma aquesta visitant, us en adonareu que no és tant difícil afrontar-s'hi. Veureu que no és tant dur com sembla, ja que estareu preparats. I la por, en adonar-se'n, també us tractarà d'una altra manera.

Bona setmana!

C.