Bones notícies!!!

Després de notícies dolentes una darrere l'altra, sense veure la llum de l'horitzó, ara es pot dir, per fi, que comencem a avançar, que comencem a caminar, que ja es comença a veure la posta de sol entre les muntanyes. Després dels nervis i el mal estar que vaig tenir abans de la prova, desitjant amb totes les meves forces que anés bé, que aquest cop ja em tocava ser vertaderament feliç, per fi, vaig aconseguir somriure al tocar-me el coll i saber que no hi havia cap gangli fugitiu que m'estimava tant que no volia marxar. Finalment, després de resar més que en tota la meva vida, que demanar amb totes les meves forces bones notícies, per fi, han arribat. Sí, sí, les proves van anar bé, súper bé! Mirava els resultats i no em creia que allà on sempre hi havia "taquetes", ara estava tot tant net que fins i tot el de l'anunci Don Algodón no hi hauria trobat res. 

L'eufòria, la felicitat i l'alleujament que vaig sentir al veure el metge somriure, venir al meu costat i xiuxiueja'm a l'orella "dimecres ja t'ingresso", crec que no l'havia experimentat mai. Saber que tota la lluita, tota la valentia, tot el patiment m'han portat a bon port, és increïble. I m'encantava dir la notícia: vaig trucar a tots els familiars i amics. Era màgic veure com la meva eufòria s'encomanava i al final al telèfon no es sentia més que crits d'alegria per totes dues bandes ;). 

Sí, encara falta força camí per acabar. Sí, ara m'ingressaran durant un mes i serà tot molt dur. Sí, no em trobaré bé. Sí, estaré aïllada. Però tot perd importància quan penso que ara comencem a caminar, que ara sí que cada dia ens apropem més a aquella meta, a aquell final, a aquell adéu, hospitals, a aquella festassa per celebrar-ho! I, per això, malgrat que l'ingrés s'aproxima, la ment continua en els núvols pensant que aquell conegut tant pesat que havia estat més d'un any i mig al meu sofà, per fi m'ha deixat estar. Ara toca arreglar tota la casa, ficar una porta blindada i canviar el número de telèfon perquè aquest personatge no torni a venir. 

Finalment, donar-vos les gràcies a tots i totes per estar en cada moment del camí! Amb vosaltres, tot és més fàcil :)

C.

P.D. És probable que ara estigui un temps sense escriure...Tot depèn de com em trobi... Però tornaré, i segur, amb moltes coses a explicar! Petons i sort!