You never know how strong you are until being strong is the only choice you have...

2.2.14

La meva llibreta de colors


Aquests dies que estic esperant perquè m'ingressin altre cop i aquest cop definitivament, he recuperat d'un dels calaixos de l'escriptori, la meva llibreta de colors. És una llibreta negra i molt senzilla que em va comprar el meu pare quan estava ingressada per l'auto-trasplantament. Pel trasplantament, ja en tinc una de guardada i preparada. M'agrada tenir a mà una llibreta... hi escric pensaments, idees, somnis, projectes,... A vegades només faig algun que altre dibuixet o escric la lletra d'aquella cançó que tinc al cap, però, al cap i a la fi, és una forma d'escapar.

Recordo perfectament que, per l'auto-trasplantament, vam començar a parlar amb els pares de coses que volia fer un cop estigui curada... Des de coses més grans com anar de viatge aquí o allà fins a coses petites com pot ser ballar sota la pluja o anar a veure l'obra del llac dels cignes. Hi ha coses molt diverses: fer un curs de guitarra per mestres, anar de viatge a Polònia a veure uns amics, fer les pràctiques de 4t a l'escola de l'Hospital Sant Joan de Déu, anar a Nova York amb el meu metge a fer conferències i un llarg etcètera. Crec que és una cosa bonica el que vaig fer en aquella llibreta, com també vaig començar a programar la festa de celebració de la curació! Qui vindria, on ho faríem, llocs on podria anar amb les meves cosines-floretes a veure vestits,... No considero que pensar en tot allò que no podia fer a llavors mateix - però que en tenia ganes-, em deprimís en aquell moment. Crec que pensar-hi, feia que tot el meu mal estar físic i anímic tingués un fi molt clar: poder guanyar temps de vida per poder gaudir de tot allò que volgués i em proposés. I pensar en tot allò que volia fer, fos el que fos, em feia sentir feliç. Tinc una llista llarguíssima i cada dia que va passant, potser se'n fa una mica més. Però crec que no fa mal a ningú somniar, evadir-se, pensar que tot serà millor demà.

Sempre és bonic tenir somnis, projectes, idees, pensaments, fites... perquè, sense tenir res al cap, sense tenir aspiracions... com podem afrontar positivament el futur? La vida està per gaudir de cada petit dia, però també per pensar que demà és una oportunitat per seguir gaudint i lluitant per tot allò que volem a la vida.

I vosaltres, ho heu provat? No s'ha d'estar malalt perquè un es permeti somniar... Proveu-ho i veureu que, mentre aneu escrivint, us sentireu com uns petits infants que fan la carta als Reis Mags!

Una abraçada,


C.