Estimada erugueta,
Sí, tu, aquella persona que està patint un càncer. A tu em dirigeixo amb aquesta carta. Tu, aquella persona que ara se sent una eruga (normal! tots els que n'hem patit hi passem per aquesta fase, no et preocupis), quan, en realitat, tens una papallona preciosa i meravellosa dins el cor, esperant per sortir. Però shhh... encara no és el moment. Encara s'està covant. Mentre tu estàs fent la quimio, la radio, les operacions i els trasplants, mentre tu no pares de lluitar, la teva papallona s'omple de colors, creix i es fa vida. Mentre tu pateixes i et trobes malament, la papallona creix i creix, preparant-se per sortir.
Hi haurà un dia que, de cop i volta, després de patir tant, de tanta por, de tant malestar, el càncer marxarà. Aquell monstre pelut desapareixerà i tu respiraràs fons, sentint-te bé, plena de vida, plena de ganes de viure. I llavors, en aquell petit i preciós instant, la papallona sortirà i t'omplirà. Tota tu seràs una papallona. Tanta lluita t'haurà convertit en una bella papallona, que serà preciosa, plena de vida, de colors, d'esperança, de ganes de fer coses, d'optimisme i, per suposat, d'un canvi de vista de la vida i de tot allò que representa.
El càncer ens canvia, però és a les nostres mans la manera d'afrontar el canvi. Si deixem que l'eruga es quedi per sempre o si la papallona mereix la pena. Jo vaig optar per la papallona i et dic de tot cor que és la millor cosa que he fet mai. Una malaltia no pot ficar ombra a tota la teva vida. Una malaltia és un punt i coma, una pausa en el camí. Però després la vida segueix i ja et dic jo que mereix molt la pena. Veuràs les coses amb uns altres ulls, experimentaràs la vida amb una altra vitalitat i unes altres ganes. Serà com si...com si haguessis tornat a néixer. En realitat, seràs una privilegiada. Seràs una d'aquelles que té l'oportunitat de canviar, de millorar, d'adonar-se'n del que val la pena de veritat. Estigues contenta amb això. Al final, veuràs que el càncer et va fer molt mal, però que també t'aportarà molt bé i llavors, ja et dic jo, t'acabes reconciliant amb ell.
Però no et dic res més. Ara això és la teva història, ara ets tu la narradora, la protagonista i l'escriptora. És a les teves mans el que passi a partir d'ara, com visquis la malaltia i la vida. Jo només volia animar-te, ajudar-te, fer-te veure que no estàs sola. Dir-te que, encara que no t'ho pensis, ets una gran lluitadora! I que has de seguir lluitant, encara que costi, encara que cansi, encara que a vegades pensis que no pots o que et donis per vençuda...Lluita! pensa en tot allò que vindrà després. Tot allò que tant t'agrada. Tot allò que vols fer. Tots aquells que tant estimes. Pensa. Somnia. Respira fons. I no paris. Ni un moment.
I, pel que necessitis, aquí estem tots aquells que també hem estat lluitadors.
Una abraçada i endavant!
C.
