POR

Quin sentiment més estrany...! És un sentiment que trobem repetidament en les nostres vides i, tot i així, mai acabem acostumant-nos a ell. És un estrany que es cola en una festa, és un mal estar a la panxa, és un rec-rec dins el cap, és uns ulls brillants de llàgrimes, és una esperança relativa... 

Aquest sentiment mai m'hi puc acostumar i mira que, amb el càncer, l'he vist molts cops. Quan em van dir el que tenia, cada cop abans d'entrar a quiròfan, cada cop que m'estaven a punt de punxar el portacat per fica'm la quimio, quan tenia alguna prova, quan anava al metge per saber com anava la prova, i mil i una vegades. Es podria dir que la por ja forma part dels meus dies, de les meves nits i de les meves llàgrimes. 

L'important no és tenir por sinó acceptar-la. És una cosa que hi és i sempre hi serà en major o en menor mesura. L'important és afrontar-la. Tancar els ulls, respirar fons, agafar forces i lluitar. I si ets victoriós en la batalla, te n'adones que la por ha valgut la pena ja que la recompensa és molt més gran que tota la por que pensaves tenir. I t'adones que només lluitant i tirant endavant és quan s'aconsegueixen les millors i majors coses ;).

Què us sembla acabar amb una cançó :)?  

Espurnes de coratge, Els Pets http://www.youtube.com/watch?v=bSwTf7_9LzQ

I amb aquesta reflexió: quan tingueu por, no intenteu fugir, no intenteu amagar-la sota piles de llençols, no l'eviteu. Espereu-la tranquil·lament assentats en algun lloc bonic, com qui espera l'esperança o l'alegria, al cap i a la fi, també és un sentiment com qualsevol altre. I ella vindrà a visitar-vos i més d'un cop. Però si la rebeu amb bon tracte, si mireu de prendre-us en calma aquesta visitant, us en adonareu que no és tant difícil afrontar-s'hi. Veureu que no és tant dur com sembla, ja que estareu preparats. I la por, en adonar-se'n, també us tractarà d'una altra manera.

Bona setmana!

C.

PAPALLONA

Un dia vaig veure una pregunta que deia: Si haguessis d'escollir una paraula, quina seria? Una paraula que et donés forces, que t'alegrés només escoltar-la, que t'ajudés, com si fos una forma d'escapar, quina escolliries?

Me'n vaig adonar que la meva paraula era papallona, fos en l'idioma en què fos, amb la tipologia que més us agradi, amb dibuix o sense. Papallona. 

El meu amor per aquesta paraula i també per l'ésser que representa apareix a partir del càncer. Recordo perfectament que tot va començar un dia que tenia quimio (les primeres quimios, que només eren unes hores d'un dia cada 15 dies). Teníem hora a la 1a i jo, com sempre, volia apurar fins l'últim moment els meus instants de llibertat i utilitzava els minuts restants per donar una volta pel Corte Inglés, l'Illa o Pedralbes centre :). Aquell dia, vam anar al Corte Inglés i recordo que havia anat a la zona de papereria en busca d'una llibreta, amb la ferma decisió de fer una mena de diari on escriure tot allò que em passava i com em sentia al respecte (una mica com això, però més directe). Vaig estar rebuscant i rebuscant fins que, finalment, vaig trobar una que em cridà l'atenció: estava coberta amb papallones de tota mena i mida. La meva mare, voltant per allà, em digué: sí, aquesta és perfecta! Què bonica! Veus? Té papallones, com tu. Tu ara potser et sents una eruga, però hi haurà un moment on tot haurà passat i, sense adonar-te'n, seràs una bella papallona. 

Des d'aquell moment, tot va canviar. La meva perspectiva de curació era una metàfora d'una papallona i és que allà on la veiés, escrita o en dibuix, en escultura o al real, sempre em feia somriure. Era una manera de fer que el destí havia escollit per dir-me que havia de tenir esperança, que jo també acabaria sent tant bella com aquelles papallones. La papallona en sí s'havia convertit en el meu amulet, en una forma d'expressar-me (en elles veia un futur lliure d'hospitals, llarg com l'Amazones, ric com la literatura i, sobretot, feliç i amorós com aquella petita rosa on va a alimentar-se).

I avui, el destí ha tornat a donar senyals de vida... 
Tenint aquesta entrada a mig escriure, he anat a dinar fora. Quan hem parat a buscar els meus avis, ha entrat del no-res una petita i blanca papallona al cotxe (no sé perquè, però és amb la què m'hi sento més "identificada"). No he pogut evitar sorprendre'm i somriure. Era com una petita senyal dient-me que tot aniria bé. Potser ara encara no és el moment, però sé que arribarà el dia que jo també seré una petita i blanca papallona :).

Bon cap de setmana!

C.

...I vosaltres? també teniu una paraula màgica?

Petites coses :)

Estant ingressada a l'hospital, m'ha vingut al cap el primer dia d'aquesta primavera que vaig anar a la platja després de temps i vaig poder posar els peus a l'arena i a l'aigua freda del mar. El cel i el mar semblaven unir-se, com ballant una dansa interminable que només ells coneixien. Recordo la sensació de calma, de llibertat, de record. Havia enyorat tant la platja...! A l'estiu, a causa de l'abrasador sol, no vaig poder apropar-m'hi gaire (ja que, quan et fan quimio, una de les coses que queden prohibides és el sol). Enyorava posar-hi els peus, banyar-me i després, amb tot el cos ple d'infinites gotes, ficar-me a prendre el sol i sentir la seva carícia, mentre asseca una a una aquelles petites gotes. 

Hi ha moltes petites coses que formen la vida que semblen no tenir importància però, un cop perdudes, te n'adones que eren quelcom imprescindible en la teva vida, en el teu dia a dia i que, com que no pensaves mai en la possibilitat de deixar de fer-les, no hi donaves importància.
Va ser bonic sentir l'arena entre els peus, sentir que ets petita, que tot al teu voltant és màgic, que només és necessari posar-hi la teva impremta per sentir-ho tot amb plenitud. El càncer et pren moltes coses, però et fa adonar de la importància de tot allò que et pren. Veus que la vida, que el teu dia a dia és magnífic gràcies a totes elles, a petites rutines, a petites engrunes d'amor.

Només us invito a respirar fons, tancar els ulls durant un instant i, un cop els obriu, que us fixeu en tot allò petitó que us omple. Us adonareu que gràcies a tot allò, sou el què sou.

Bon cap de setmana! 

C.