You never know how strong you are until being strong is the only choice you have...

3.3.15

Carta al meu ex-petit monstre lila


Estimat petit monstre,

Potser la gent pensarà que és estrany escriure't. Bé, no et veig com una malaltia, només. Tu ets (bé, eres) un petit monstre dins meu i, durant aquests 3 anys junts, també hem estat amics. Podríem dir que érem amics-enemics, o com es digui.

Primerament, t'ho he de dir: t'odiava. Pensava que com podia ser i perquè a mi. Però, com diuen, el temps posa les coses al seu lloc i, després de tot aquest temps junts, ja t'he deixat d'odiar (o, al menys, no tant). Quan vius una cosa com aquesta, quelcom com tenir un petit monstre lila dins teu (sí! el meu és lila! suposo que és perquè el llaç d'aquest càncer és de color lila), sents i vius moltes coses. Recordo molt dolor, tristesa, desesperança, por, falta de paciència...  Però, després, també tens els teus moments de coratge, d'esperança, de fe. I en aquell instant, tot sembla anar bé, que aquest petit monstre només és un hoste a casa teva i que, quan menys t'ho esperis, marxarà. I sí, després de viure moltes coses, d'odiar-te per sobre de tot, vas marxar. Després de totes les diferents quimios que he hagut de passar (sí, era quimio-resistent), després de l'autotrasplantament, després del trasplantament de mèdula òssia de la meva mare, llavors, després de tot, vas marxar.

I només en aquell moment, quan vas marxar, et vaig arribar a apreciar. Després de tot el que em vas fer, de tots els mals moments, et vaig apreciar. Perquè? Bé, em vas fer obrir els ulls, em vas fer estimar les petites coses de la vida (com el sol sobre la meva cara, poder anar a caminar, veure la meva família i amics, sentir-me bé...), m'has fet madurar, m'has fet creure, m'has fet sentir que tot passa per alguna cosa (a vegades penso que potser he viscut això perquè he d'ajudar als infants que viuen això o a d'altres persones) i, sobretot, m'has fet estimar la vida com ningú pot.


Veus? Després de tot, tampoc has estat tan dolent. Com tot en aquesta vida, tens la teva part dolenta i la teva part bona. És la nostra elecció lluitar contra la part dolenta i aprendre de la bona.

Adéu. Per sempre, petit monstre.

C.

(Dibuix monstre Anna Llenas ©)