Adéu 2014! Hola 2015!

Ja és aquí, l'esperat cap d'any. És un moment nostàlgic. Recordes tot allò fet al llarg d'aquest any. És un moment excitant, emotiu. Tens en ment tot allò que planteges fer aquest nou any que se't presenta. És una altra oportunitat, és una estona més per poder gaudir dels teus, per fer allò que més t'agrada, per viure intensament. 

Recordo el meu 2014. Prometia molt. No per viatges, ni per bogeries. Em prometia salut, allò més important. I s'ha portat bé. Ha estat un any molt dur, llarg, pesat, cansat i, a vegades, se m'acabava la paciència. Però he aconseguit estar curada (al menys, això sembla! en aquests casos, mai es pot dir clarament...) i ara puc gaudir de fer feina de la universitat (encara que sigui a distància), veure la meva família i els meus amics (encara que no poden estar acostipats ni res!), anar a fer llargs passejos per la meva estimada ciutat (molt tapadeta! que no sigui el cas...), en fi, portar una vida pràcticament normal. I m'encanta i em meravella a cada instant. A vegades, hi ha algun moment que faig alguna d'aquestes petites coses o d'altres, em paro un moment i somric pensant en què feia poc no ho podia fer "amb el senzill que és i no ho podia fer! i ara sí! i tot el que queda! què guai!" i llavors, en aquell petit somriure fugadís, em sento la persona més feliç del món. 

Somio en el 2015. Sé que també promet molt. Promeses diferents. Promeses més adequades a una noia de 21 anys. Promet molts riures, molts moments més amb les persones que estimo (allò que fem o siguem on siguem, serà millor amb els meus!!), viatges (somio en mi en un avió anant a algun paratge amb amigues), festes (de tot tipus! entre les quals, les orles de final de carrera amb les de la meva promoció, encara que aquest any, a causa de la salut, encara no acabi), gaudir de l'amor, conservar les amistats de tota la vida i fer-ne de noves, i felicitat...! Ser feliç tal qual, amb cada petita cosa del dia a dia! I més salut! Salut per aquí i salut per allà! Amb el desig a les estrelles de no tornar a tenir càncer mai més. 

Sé que serà un gran any. Tinc un pressentiment. 

A més, el 5 sempre ha estat el meu número preferit. 

Potser aquest any em portarà sort ;).

MOLT BON ANY 2015 A TOTHOM! 

Gràcies per seguir aquest petit bloc :)! I els meus millors desitjos per tots i totes vosaltres per aquest any que aviat comença! Que us aporti tot allò que desitgeu, que somieu, que sospireu... :)

Una forta abraçada,

C.

No hi ha res millor...

No hi ha res millor que aquestes festes.
Unes festes amb la família, amb els amics, amb la gent que t'estimes.
No hi ha res millor que aquests dies.
Uns dies de joia, amor, màgia, felicitat, esperança.
No hi ha res millor que els regals.
Especialment, el regal de la salut.
No hi ha res millor que la il·lusió dels més petits.
Aquella il·lusió que se t'encomana, que et recorda la teva infància.
No hi ha res millor que l'avui, l'ara, aquest moment.
I gaudir-lo intensament, com vulguis, com somiis, com desitgis, com esperis. 
No hi ha res millor que ser tu mateixa i estimar-te així, tal qual, amb les teves ferides de guerra.
No hi ha res millor que poder gaudir plenament del Nadal i sentir-te altre cop infant.
No hi ha res millor... que poder ser ara i aquí amb tu.

Bones festes!

Una abraçada,

C.

L'últim sprint

Ara ja som desembre. Qui ho diria. Passa ràpid el temps quan et trobes bé, no creieu? Sembla que faci una eternitat des d'aquell temps a l'hospital, des d'aquell malestar, des d'aquella cara inflada i d'aquella cadira de rodes. Ara ja som desembre. S'apropen les festes de Nadal i m'encanten. Tenen una màgia, una escalfor, un amor especial. Són font de reunió amb aquelles persones que estimes i que potser no pots veure massa sovint. Són font d'esperança per l'any que vindrà, de fe en que tot anirà millor, d'amor per donar i rebre.  Hi ha una amiga meva que em va dir que aquestes festes són "molt Carla". Jajajaj! Potser per això m'agraden tant ;). 

Ara estem a l'últim sprint de tot. És l'última correguda en la feina, en els estudis, en l'any. Tots correm i correm, per deixar-ho tot llest i preparat per l'any que comença. Tot ha d'estar acabat i arreglat perquè no ens agafi desprevinguts el nou any. Perquè el nou any és signe de tornar a començar, de reinventar-se. Per això omplim com cada any una llarga llista plena de propòsits que ens plantegem complir i llavors, arriben aquestes dates i ens n'adonem que més de la meitat de coses resten intactes sobre el full de paper. Quin problema hi ha? Quina pressa tenim? És que tot ho hem d'aconseguir en un any? Per això, opto per pensar que la vida no és un any que acaba rere l'altre, sinó un any que enllaça amb un altre. No s'acaba ni es comença res. Es continua. La vida és com un fil vermell llarg i bonic que ressegueix el contorn de l'horitzó. És bell així, tal i com és, arrossegant-se, ballant amb el cel. Així hauria de ser la nostra visió dels anys. Una nova oportunitat per seguir lluitant, estimant, gaudint. No s'acaba ni es comença res. Només s'agafa les coses amb més esperança.

Bona setmana!

I bona sort amb els exàmens, treballs i demés coses als estudiants ;)

C.