Aquests dies he mirat un vídeo que m'ha fet somriure: If Only For A Second. És una experiència familiar. En el meu cas, no va ser tant sorprenent, ja que jo vaig anar expressament a una perruqueria d'aquestes, però va ser quelcom especial. Només una persona a qui li hagi passat això, sap el què és. El primer cop que vaig entrar en aquell lloc, vaig anar-hi amb les meves estimades cosines el dia després que em vaig haver de tallar el cabell al zero perquè m'estava caient a clapes. Em sentia tova i enyorava molt el meu cabell. Entrar allà va ser com descobrir un altre món. Un món on només jo sabia que estava malalta. On, per art de màgia, ficant-me allò al cap, ja no era Carla la malalta, sinó que tornava a ser semblant a com era abans i això és quelcom increïble. Quan comences amb tot això del càncer, crec que l'auto-estima, igual que totes les altres parts del teu cos i ment, queda tocada. Mai n'he tingut massa en referent al físic, però era difícil veure'm sense cabells o amb els cabells curts, tenir la cara, les mans, els peus...inflats i que, a part de semblar un pa de kilo, els anells i les sabates no et van bé. Tot canvia. I, per això, malgrat que tot canvia, et pots ficar aquella perruca i maquillar-te una mica i ja està. Tot s'esfuma. T'evadeixes de tot. Tornes a acariciar-te el cabell, et retoques aquell clip o aquella diadema com abans, deixes de veure els ulls de pena de la gent al mirar-te. I, per un moment, deixes de pensar en metges, hospitals, proves... Però, no us penseu! Només ho pots aconseguir un petit moment! Llavors sents que et fa calor el cap i veus el mocador a la butxaca i et treus aquella forma d'escapament per la comoditat. I, amb el temps, com és actualment, somrius al fer-ho. Hi ha un moment, que el cabell deixa de tenir importància... ja creixerà! Hi ha un moment on canvies el xip, on t'acostumes a veure't al mirall, on t'acaricies el cap pelat i no se t'encongeix el cor. I llavors, només llavors, és el moment on t'adones que l'important és VIURE, viure molt. Gaudir de cada moment, sigui com sigui (fins i tot malgrat haver-te de posar mascareta per anar als llocs). Perquè a vegades crec que donem importància a coses que potser no en tenen tanta. Perquè a vegades crec que hem de recuperar el nord. Perquè a vegades hem de deixar de banda algunes coses, però sense deixar de gaudir. Perquè la vida és bonica, encara que complicada (com diu la coneguda cançó dEls Pets).
Bon cap de setmana!
C.
