Vida més o menys normal

Ja han passat set mesos des del dia del trasplantament. En la meva ment, ho puc reviure de petit en petit. Em venen trossos d'aquella experiència tan dura, d'aquella habitació, de sensacions, de persones... Sembla estrany el dur que se'm va fer i ara tinc la impressió que ha passat molt temps de tot allò i de la Carla de llavors a la d'ara. Estic feliç, tranquil·la, esperançada, activa, somiadora,... I m'encanta. He hagut de lluitar tant i durant tant temps que ja no recordava el què era estar bé. Potser sí que encara no estic del tot recuperada, però ja s'apropa, estic a punt de tocar-ho amb els dits. I això em meravella... I sentir als metges dient-me "pots fer vida més o menys normal, ara tot ha de tornar de poc en poc a la normalitat". Què bé! No sabeu el feliç que em fa, això! I és que ara, com deia Miquel Martí i Pol, tot està per fer i tot és possible.

Bon cap de setmana,

C.

Il·lusions fetes realitat

Quan et trobes malament, dins una habitació d'algun hospital o simplement estàs a casa sense poder fer gran cosa, tens la gran oportunitat de pensar. Penses molt. Penses en tot allò que has fet, en tot allò que fas, en tota aquella gent que t'estima, en tota aquella gent que t'ha fallat, i... com no, no poden faltar les petites i grans il·lusions que somnies fer. La veritat és que, quan estàs tant dèbil que el simple fet d'aixecar-te ja et cansa o que et costa concentrar-te massa estona en qualsevol cosa, veus aquestes il·lusions molt lluny, com si quedés mitja vida per aconseguir-les. Però després, quan va passant el temps i veus que els teus dits s'apropen més i més a elles, ets feliç. A vegades tens por... has estat tant temps tancat, cansat i patint que penses que potser et passaràs de la ratlla fent-les ara. Però llavors te n'adones que ningú et posa pressa, que ningú t'exigeix més del què en realitat pots fer. I veus que pots començar a fer cosetes, sempre que tingues en compte que el teu cos encara no està del tot recuperat de la batalla però que aguanta cada cop més i, quan és una cosa que desitges de tot cor, encara ho intenta una mica més. 

Aquests dies d'estiu he pogut fer més d'una cosa realitat: poder anar al concert de Els Pets a Passanant, a la manifestació de la V a Barcelona, banyar-me a la platja i algunes altres cosetes que per molts són el pa de cada dia però per mi... han estat moments de felicitat. Tanta felicitat, tanta esperança, tanta emoció que se m'escapava del cor! I és que malgrat que la batalla ha estat llarga i àrdua, el resultat que et queda és espectacular: poder viure intensament, plenament i feliçment cada petit detall del dia a dia.

Bon cap de setmana,

C.