El 24 de Juliol vaig fer 21 anys. Em ve la meva imatge davant del pastís, mirant les espelmes i sentint de fons una bonica cançó d'aniversari de tots aquells que m'estimen i m'estimo. En aquell moment, em sento feliç, important, diferent. No importa res. Només les espelmes, la música i l'amor present en l'ambient. No hi ha cabell curt, ni cara inflada, ni mals records passats. No. Ara només hi ha tranquil·litat, felicitat, esperança de poder viure molts aniversaris més i un desig... estar curada per sempre del limfoma de Hodgkin.
Respiro fons i miro al meu voltant amb un gran somriure pensant que vull mil i un aniversaris i moments amb tots ells al meu costat, perquè no hi ha res més bonic que una vida llarga i junt a tots aquells que t'estimes.
Llavors, entre els aplaudiments, miro per la finestra i penso en tot allò que encara queda per fer i viure i m'encanta. I és que cada petit moment, projecte i il·lusió són motius per somriure ;).
Bon cap de setmana,
C.
No hay comentarios:
Publicar un comentario