L'últim sprint

Ara ja som desembre. Qui ho diria. Passa ràpid el temps quan et trobes bé, no creieu? Sembla que faci una eternitat des d'aquell temps a l'hospital, des d'aquell malestar, des d'aquella cara inflada i d'aquella cadira de rodes. Ara ja som desembre. S'apropen les festes de Nadal i m'encanten. Tenen una màgia, una escalfor, un amor especial. Són font de reunió amb aquelles persones que estimes i que potser no pots veure massa sovint. Són font d'esperança per l'any que vindrà, de fe en que tot anirà millor, d'amor per donar i rebre.  Hi ha una amiga meva que em va dir que aquestes festes són "molt Carla". Jajajaj! Potser per això m'agraden tant ;). 

Ara estem a l'últim sprint de tot. És l'última correguda en la feina, en els estudis, en l'any. Tots correm i correm, per deixar-ho tot llest i preparat per l'any que comença. Tot ha d'estar acabat i arreglat perquè no ens agafi desprevinguts el nou any. Perquè el nou any és signe de tornar a començar, de reinventar-se. Per això omplim com cada any una llarga llista plena de propòsits que ens plantegem complir i llavors, arriben aquestes dates i ens n'adonem que més de la meitat de coses resten intactes sobre el full de paper. Quin problema hi ha? Quina pressa tenim? És que tot ho hem d'aconseguir en un any? Per això, opto per pensar que la vida no és un any que acaba rere l'altre, sinó un any que enllaça amb un altre. No s'acaba ni es comença res. Es continua. La vida és com un fil vermell llarg i bonic que ressegueix el contorn de l'horitzó. És bell així, tal i com és, arrossegant-se, ballant amb el cel. Així hauria de ser la nostra visió dels anys. Una nova oportunitat per seguir lluitant, estimant, gaudint. No s'acaba ni es comença res. Només s'agafa les coses amb més esperança.

Bona setmana!

I bona sort amb els exàmens, treballs i demés coses als estudiants ;)

C.