Petits grans somriures

Des del moment 0, estic enamorada dels vostres petits grans somriures.

Des d'aquell hospital on éreu petitets i indefensos fins ara, uns petits homenets, estic enamorada dels vostres petits grans somriures.

Aquells somriures que són vida, alegria, amor, esperança,... somni.

Els meus petits prínceps, els meus patufets, els meus nebodets! Quina alegria ser tieta! A més, una tieta jove que us portarà de festa i a la fi del món si fa falta ;)

Us miro mentre juguem o fem manualitats i no puc evitar que el meu cor es desbordi d'amor per vosaltres. Em feu sentir especial, amb ganes de somniar, de riure, de viure. I em feu tenir fe i esperança, i molta força. Força per lluitar contra qualsevol batalla, sempre que el premi sigui gaudir de vosaltres. Esperança en què aviat el càncer desapareixerà del nostre vocabulari i no importarà si esteu refredats o amb els moquets, podrem seguir fent coses junts. Us podré portar a veure espectacles, a viure experiències boniques, a estimar i gaudir del món que us envolta, a meravellar-vos per les coses més senzilles. I és que vosaltres heu estat una de les causes que m'ha fet aixecar quan em costava, que m'ha fet lluitar contra el càncer quan ja se m'esgotava l'esperança o la paciència. Perquè estar al vostre costat, vivint, gaudint, creixent, val molt la pena. I no penso perdre'm res de res. 

Perquè us estimo massa com per deixar escapar cap més sospir i somriure vostre.

Brindo per tot allò que encara ens queda per viure JUNTS.

La vostra tieta Carla que us estima, us adora i us admira :)