Gràcies!

             

Avui volia donar gràcies. Gràcies. Quina paraula més bonica...! Em sembla que la podria dir durant hores... Gràcies. Què fàcil és dir-la quan la sents de debò! Gràcies. Gràcies a tots vosaltres, familiars i amics, per estar al meu costat en tot moment, sobretot en aquesta època que tant necessari és. Gràcies per ser tal i com sou i fer-me gaudir dels petits instants de la vida, donar-me la vostra espatlla per plorar, entendre'm i, sobretot, estimar-me taaaant i taaant :). Gràcies família per convertir-vos en amics i gràcies amics per ser la meva família. Gràcies per les paraules, les abraçades, els petons, les mirades, els somriures. Gràcies per ajudar-me quan ho he necessitat, per deixar-me espai quan requeria, per fer-me adonar que sóc realment afortunada de tenir-vos al meu costat. El càncer et fa adonar de moltes coses i una d'elles és aquelles persones que sempre podràs comptar. En moments dífícils com aquest, hi ha gent que desapareix, però hi ha d'altra que s'implica més que mai, que t'il·lumina, que et meravella. Fa pena veure la gent que et defrauda perquè pensaves que estarien allà i en veritat no hi són, però també és realment especial veure persones que et sorprenen :). El càncer ha fet que estigui molt més unida amb tota la meva família, ho noto i és realment especial. Sempre hem estat molt units, però ara és quelcom difícil d'explicar. Som una pinya, s'han convertit en amics i amigues, en persones que es preocupen, que t'estimen, que estan amb tu en tot moment. L'altre dia, quan vaig tornar de la quimio, em vaig posar a mirar vídeos familiars i somreia al veure'ns ballar i fer el ruc. Anàvem descompassats i no se s'havia que es ballava, però era realment bonic. Ens veia a tots nosaltres i pensava que no els canviaria per res del món. Tots i cadascun de nosaltres aporta un color, una essència a la nostra família que fa que sigui tant especial i tant bonica. I, els amics, per altra banda, també han estat un pilar d'allò més important. Les seves mostres d'amor han estat enormes encara que no ho sàpiguen i és que he vist més que mai que són els meus companys de viatge i ja tinc ganes de poder estar bé per fer tot allò que ens proposem, que somniem. M'agrada perquè han entès la situació d'una manera espectacular i mai m'han fet sentir malament per no poder fer coses ni han fet mala cara si hi havia coses que no podíem fer. Ans el contrari: han estat molt respectuosos, molt carinyosos i sempre m'han donat una part positiva o una altra opció quan la cosa no anava com s'esperava. Finalment, m'agradaria donar les gràcies a tots vosaltres! Sí, sí, tots els que llegiu això, ens coneixem o no i a totes aquelles persones de la Universitat o que m'he topat en la vida que també em donen el seu recolzament, cosa sempre important ;). M'agradaria citar algun que altre cas que m'ha dit que els he ajudat amb la meva manera d'enfrontar les coses a ser més fortes en la vida. Què sapigueu que les vostres paraules són inspiradores i que em van alegrar a l'instant! Sempre m'ha agradat ajudar a la gent, és una cosa que intento fer el màxim que puc i estic d'allò més contenta si, amb el meu testimoni, amb les meves paraules, puc ajudar una mica la gent, a fer entendre que la vida és bonica a la seva manera i que, per molts entrebancs que hi hagi en el camí, sempre hem d'intentar sobreposar-nos, continuar i estimar i viure molt :).

C.