You never know how strong you are until being strong is the only choice you have...

18.5.13

Pas d'equador: una experiència perduda


Sí, ahir va ser el pas d'equador del meu curs, una festa que es fa a la meitat de la carrera. Pot ser que per molts que tenen el poder de decidir si hi van o no, però que de poder, poden, és una ruqueria parlar del tema, però per mi, que fa poc que acabo d'arribar a casa després d'una setmana de quimio i uns dies més per complicacions, no és tant senzill. Només cal dir que, des del dia 3 de març del 2012 no surto de festa. Simplement, perquè no puc. El càncer i les quimios m'ho van prendre tan aviat com m'ho van diagnosticar. Perquè? Us preguntareu... Doncs, perquè tens les defenses més baixes del normal i estar en contacte amb tanta gent no és bo (quan n'hi ha molta, m'he de ficar una mascareta per protegir-me, imagina!). A més a més que "t'és prohibit" passar fred o massa calor, ja que coses que et podries trobar en una sortida de festa (la temperatura fa salts abismals en una nit de festa: fora el carrer un fred que pela, a dins una calor asfixiant) també poden provocar que t'encostipis o t'agafi quelcom i pot suposar tenir febre i haver d'ingressar. A part, els efectes de la quimio hi són i un d'ells és el cansament. Et canses molt més aviat del normal. Així que, sortint de festa, estic segura que dures molt poc... I, finalment, encara que no té importància, no pots provar l'alcohol (encara que això més ben igual ja que, com a màxim, em feia un cubata... encara que, si us he de ser sincera, també el trobo a faltar). 
Així que, com podeu suposar, ahir a la nit, va ser un moment difícil. Tinc la sort que sóc una persona positiva, cosa que permet que els moments siguin breus, però hi són. Ahir va ser un d'ells. Tancava els ulls i m'imaginava el que hauria fet si no m'hagués passat això: m'hauria dutxat amb delicadesa i m'hauria ficat tot de mascaretes i potingues, m'hauria posat el vestit que tinc guardat de cap d'any (que no em vaig poder posar perquè estava ingressada), m'hauria fet un recollit amb una petita pinça i deixant pràcticament tota la melena negra, llarga i ondulada a l'aire (també enyoro els meus cabells, ara s'han tornat curtets i rasposos -el meu cunyat m'anomena kiwi carinyosament ;)- ) i m'hauria ficat una mica de maquillatge, amb tendresa i naturalitat. La cinta amb alguna cosa ingeniosa per posar-me de "MISS" i, apa! a gaudir de la nit. I mentre m'imaginava tot això, no podia evitar que rodolessin per les meves galtes petites llàgrimes d'impotència...d'impotència per no poder anar-hi i per no poder fer res per evitar la situació.
Potser la nit no va ser tant, però és una experiència i no hi ha res que em faci més pena que perdre'm coses de la vida... Però sé que, quan arribi el moment d'estar curada (que espero que sigui ben aviat), tot això ho recuperaré, oi tant que sí! Totes aquelles festes no quedaran en l'oblit, les faré i per partida doble :). Ja que hauré renascut i crec que és un fet prou bonic i important com per celebrar-ho a tot hora, no creieu :)?
La quimio i el càncer s'hauran emportat el meu pas d'equador, però restaran moltes nits per fer festa i encara queda el viatge de final de curs :)!
I és que, malgrat la tormenta, s'ha de pensar que no plourà eternament... l'arc de Sant Martí i el sol brillant sortiran d'entre els núvols en qualsevol moment, n'estic segura :)

Bon cap de setmana!

C.


6 comentarios:

  1. Potser serà un viatge llarg i complicat, però arribaràs al teu destí i per fi podràs gaudir de tota la seva bellesa. Molts ànims!!

    pd: pesto o carbonarà pels macarrons? ;)

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Què maca que ets, cuca :)! Saps? sempre em treus un somriure ;). Doncs sí, tens tota la raó! Esperem que aviat arribi a la meta i pugui gaudir amb tota la plenitud de la bellesa de tot allò que m'envolta (tu inclosa ;D). I ja saps que tocarà donar la volta al món, quasi! jajaja!
      T'estimo molt i, of course, avui toca carbonara :)!
      petonets per la meva princesa!

      Eliminar
  2. Amunt, Carla!!! Tu pots i ho saps!! No pensis en el que et perds sinó en el munt que guanyes, ja hi haurà temps de passos d'equador amb les carreres que farem, aquí, a París, a tout le monde hi haurà passos d'equador, de meridià de tot farem...

    Sempre juntetes cari :)
    T'estimoo molt <3

    Sònia

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Carinyo :)! Moltes gràcies ;)! Sí, la veritat és que queda molt per fer i per viure... juntes ;)! París, entre altres, ens esperen :D!

      T'estimo molt :) <3! Ets wonderful, cuca ;)!

      Eliminar