Petites coses :)

Estant ingressada a l'hospital, m'ha vingut al cap el primer dia d'aquesta primavera que vaig anar a la platja després de temps i vaig poder posar els peus a l'arena i a l'aigua freda del mar. El cel i el mar semblaven unir-se, com ballant una dansa interminable que només ells coneixien. Recordo la sensació de calma, de llibertat, de record. Havia enyorat tant la platja...! A l'estiu, a causa de l'abrasador sol, no vaig poder apropar-m'hi gaire (ja que, quan et fan quimio, una de les coses que queden prohibides és el sol). Enyorava posar-hi els peus, banyar-me i després, amb tot el cos ple d'infinites gotes, ficar-me a prendre el sol i sentir la seva carícia, mentre asseca una a una aquelles petites gotes. 

Hi ha moltes petites coses que formen la vida que semblen no tenir importància però, un cop perdudes, te n'adones que eren quelcom imprescindible en la teva vida, en el teu dia a dia i que, com que no pensaves mai en la possibilitat de deixar de fer-les, no hi donaves importància.
Va ser bonic sentir l'arena entre els peus, sentir que ets petita, que tot al teu voltant és màgic, que només és necessari posar-hi la teva impremta per sentir-ho tot amb plenitud. El càncer et pren moltes coses, però et fa adonar de la importància de tot allò que et pren. Veus que la vida, que el teu dia a dia és magnífic gràcies a totes elles, a petites rutines, a petites engrunes d'amor.

Només us invito a respirar fons, tancar els ulls durant un instant i, un cop els obriu, que us fixeu en tot allò petitó que us omple. Us adonareu que gràcies a tot allò, sou el què sou.

Bon cap de setmana! 

C.