Aquests dies que estic esperant perquè m'ingressin altre cop i aquest cop definitivament, he recuperat d'un dels calaixos de l'escriptori, la meva llibreta de colors. És una llibreta negra i molt senzilla que em va comprar el meu pare quan estava ingressada per l'auto-trasplantament. Pel trasplantament, ja en tinc una de guardada i preparada. M'agrada tenir a mà una llibreta... hi escric pensaments, idees, somnis, projectes,... A vegades només faig algun que altre dibuixet o escric la lletra d'aquella cançó que tinc al cap, però, al cap i a la fi, és una forma d'escapar.
Recordo perfectament que, per l'auto-trasplantament, vam començar a parlar
amb els pares de coses que volia fer un cop estigui curada... Des de coses més
grans com anar de viatge aquí o allà fins a coses petites com pot ser ballar
sota la pluja o anar a veure l'obra del llac dels cignes. Hi ha coses molt
diverses: fer un curs de guitarra per mestres, anar de viatge a Polònia a veure
uns amics, fer les pràctiques de 4t a l'escola de l'Hospital Sant Joan de Déu,
anar a Nova York amb el meu metge a fer conferències i un llarg etcètera. Crec
que és una cosa bonica el que vaig fer en aquella llibreta, com també vaig
començar a programar la festa de celebració de la curació! Qui vindria, on ho
faríem, llocs on podria anar amb les meves cosines-floretes a veure vestits,...
No considero que pensar en tot allò que no podia fer a llavors mateix - però
que en tenia ganes-, em deprimís en aquell moment. Crec que pensar-hi, feia que
tot el meu mal estar físic i anímic tingués un fi molt clar: poder guanyar
temps de vida per poder gaudir de tot allò que volgués i em proposés. I pensar
en tot allò que volia fer, fos el que fos, em feia sentir feliç. Tinc una
llista llarguíssima i cada dia que va passant, potser se'n fa una mica més.
Però crec que no fa mal a ningú somniar, evadir-se, pensar que tot serà millor
demà.
Sempre és bonic tenir somnis, projectes, idees, pensaments, fites...
perquè, sense tenir res al cap, sense tenir aspiracions... com podem afrontar
positivament el futur? La vida està per gaudir de cada petit dia, però també
per pensar que demà és una oportunitat per seguir gaudint i lluitant per tot
allò que volem a la vida.
I vosaltres, ho heu provat? No s'ha d'estar malalt perquè un es permeti
somniar... Proveu-ho i veureu que, mentre aneu escrivint, us sentireu com uns
petits infants que fan la carta als Reis Mags!
Una abraçada,
C.
M'agrada molt la teva idea Carla!! Sobretot la teva manera de pensar! L'experiència de fer les pràctiques a l'escola de l'Hospital Sant Joan de Déu ha de ser una passada, de fet tot el que descrius són experiències boniques que t'esperen a la cantonada. Et desitjo tot el millor, mil petons bonica :)
ResponderEliminarMoltes gràcies, Sheila :)! M'alegro molt que t'agradi la idea jejeje ;). La veritat és que tinc moltes coses en ment... jejeje ^^ però aquesta de l'escola de l'Hospital Sant Joan de Déu ho penso des d'abans de la malaltia jeje ;). Espero que estiguis bé! Jo també et desitjo el millor cuca! Ens veiem :)! petonets :*!
EliminarCarla m'emociono llegint les teves publicacions. M'encanta la força que tens per tirar endavant i desitjo que tot el vagi super bé. Espero que d'aquí poc puguis complir tots aquests somnis que escrius en la teva llibreta. Molta força i molts ànims guapissima!
ResponderEliminarAndrea, bonica! Moltíssimes gràcies :)! No saps el molt que m'agrada i m'alegra rebre aquests missatges sabent que a la gent l'emociona i li agrada el que escric :). Siiiiiii! ara falta la última espemta i a gaudir de la vida i de tots aquells somnis i desitjos que tots tenim guardats ;)!
EliminarJo també et desitjo el millor! ens veiem aviat x allí jejeje ;)
Molts petonets i una forta abraçada :*