You never know how strong you are until being strong is the only choice you have...

11.10.13

Petita papallona




Estimada Petita Papallona,

què petitona que ets...! I què maca estàs així dormideta en els meus braços. No puc treure els meus ulls de tu... crec que ets la coseta més bonica que he vist fa temps. Dorms tan tranquil·la... tens el món en les teves petites i rodonetes mans. Respires fons i se t'escapa un somriure. Què bé que somies... no has de preocupar-te per res. Tot és nou, tot és bonic. I jo no puc pensar en res més del bonic que és el món ara que tu també hi ets. No puc pensar en res més que el món és més fàcil i més feliç quan et tinc entre els meus braços. Obres de poc en poc els teus grans ulls blaus i m'enamores. Em somrius i hi ha una complicitat entre les dues que fa que se m'oblidin les proves, el metge i el càncer. Tot queda a part. En aquell moment, tot és rosa... el rosa del teu vestit. I està ple d'estrelletes... com aquell body que et vaig comprar... com aquella petita i bonica estrella que hi ha al cel. M'agafes el dit i em mires amb aquells ullets i no puc parar de mirar-te i pensar que el món no et mereix... i tanco els ulls demanant a Déu que tinguis una vida plàcida i bella. Miro la teva mare somriure i se m'omple el cor de joia: quina mare més entregada i més especial que tens...! Et cuidarà com or!  Marxes i ja t'enyoro... i penso en que cada dia ets una mica més gran i més brillant. I somio en un futur proper on et llegiré contes i et cantaré cançons. Torno a tancar els ulls i no penso en res, només en el teus ulls blaus de mar i estic segura que m'ajudes a entendre que la vida mereix la pena i que el càncer no em prendrà veure't créixer. Ets un al·licient i una motivació per seguir lluitant...

T'estimo tant, petita papallona...! 

C.

No hay comentarios:

Publicar un comentario