Adéu 2014! Hola 2015!

Ja és aquí, l'esperat cap d'any. És un moment nostàlgic. Recordes tot allò fet al llarg d'aquest any. És un moment excitant, emotiu. Tens en ment tot allò que planteges fer aquest nou any que se't presenta. És una altra oportunitat, és una estona més per poder gaudir dels teus, per fer allò que més t'agrada, per viure intensament. 

Recordo el meu 2014. Prometia molt. No per viatges, ni per bogeries. Em prometia salut, allò més important. I s'ha portat bé. Ha estat un any molt dur, llarg, pesat, cansat i, a vegades, se m'acabava la paciència. Però he aconseguit estar curada (al menys, això sembla! en aquests casos, mai es pot dir clarament...) i ara puc gaudir de fer feina de la universitat (encara que sigui a distància), veure la meva família i els meus amics (encara que no poden estar acostipats ni res!), anar a fer llargs passejos per la meva estimada ciutat (molt tapadeta! que no sigui el cas...), en fi, portar una vida pràcticament normal. I m'encanta i em meravella a cada instant. A vegades, hi ha algun moment que faig alguna d'aquestes petites coses o d'altres, em paro un moment i somric pensant en què feia poc no ho podia fer "amb el senzill que és i no ho podia fer! i ara sí! i tot el que queda! què guai!" i llavors, en aquell petit somriure fugadís, em sento la persona més feliç del món. 

Somio en el 2015. Sé que també promet molt. Promeses diferents. Promeses més adequades a una noia de 21 anys. Promet molts riures, molts moments més amb les persones que estimo (allò que fem o siguem on siguem, serà millor amb els meus!!), viatges (somio en mi en un avió anant a algun paratge amb amigues), festes (de tot tipus! entre les quals, les orles de final de carrera amb les de la meva promoció, encara que aquest any, a causa de la salut, encara no acabi), gaudir de l'amor, conservar les amistats de tota la vida i fer-ne de noves, i felicitat...! Ser feliç tal qual, amb cada petita cosa del dia a dia! I més salut! Salut per aquí i salut per allà! Amb el desig a les estrelles de no tornar a tenir càncer mai més. 

Sé que serà un gran any. Tinc un pressentiment. 

A més, el 5 sempre ha estat el meu número preferit. 

Potser aquest any em portarà sort ;).

MOLT BON ANY 2015 A TOTHOM! 

Gràcies per seguir aquest petit bloc :)! I els meus millors desitjos per tots i totes vosaltres per aquest any que aviat comença! Que us aporti tot allò que desitgeu, que somieu, que sospireu... :)

Una forta abraçada,

C.

No hi ha res millor...

No hi ha res millor que aquestes festes.
Unes festes amb la família, amb els amics, amb la gent que t'estimes.
No hi ha res millor que aquests dies.
Uns dies de joia, amor, màgia, felicitat, esperança.
No hi ha res millor que els regals.
Especialment, el regal de la salut.
No hi ha res millor que la il·lusió dels més petits.
Aquella il·lusió que se t'encomana, que et recorda la teva infància.
No hi ha res millor que l'avui, l'ara, aquest moment.
I gaudir-lo intensament, com vulguis, com somiis, com desitgis, com esperis. 
No hi ha res millor que ser tu mateixa i estimar-te així, tal qual, amb les teves ferides de guerra.
No hi ha res millor que poder gaudir plenament del Nadal i sentir-te altre cop infant.
No hi ha res millor... que poder ser ara i aquí amb tu.

Bones festes!

Una abraçada,

C.

L'últim sprint

Ara ja som desembre. Qui ho diria. Passa ràpid el temps quan et trobes bé, no creieu? Sembla que faci una eternitat des d'aquell temps a l'hospital, des d'aquell malestar, des d'aquella cara inflada i d'aquella cadira de rodes. Ara ja som desembre. S'apropen les festes de Nadal i m'encanten. Tenen una màgia, una escalfor, un amor especial. Són font de reunió amb aquelles persones que estimes i que potser no pots veure massa sovint. Són font d'esperança per l'any que vindrà, de fe en que tot anirà millor, d'amor per donar i rebre.  Hi ha una amiga meva que em va dir que aquestes festes són "molt Carla". Jajajaj! Potser per això m'agraden tant ;). 

Ara estem a l'últim sprint de tot. És l'última correguda en la feina, en els estudis, en l'any. Tots correm i correm, per deixar-ho tot llest i preparat per l'any que comença. Tot ha d'estar acabat i arreglat perquè no ens agafi desprevinguts el nou any. Perquè el nou any és signe de tornar a començar, de reinventar-se. Per això omplim com cada any una llarga llista plena de propòsits que ens plantegem complir i llavors, arriben aquestes dates i ens n'adonem que més de la meitat de coses resten intactes sobre el full de paper. Quin problema hi ha? Quina pressa tenim? És que tot ho hem d'aconseguir en un any? Per això, opto per pensar que la vida no és un any que acaba rere l'altre, sinó un any que enllaça amb un altre. No s'acaba ni es comença res. Es continua. La vida és com un fil vermell llarg i bonic que ressegueix el contorn de l'horitzó. És bell així, tal i com és, arrossegant-se, ballant amb el cel. Així hauria de ser la nostra visió dels anys. Una nova oportunitat per seguir lluitant, estimant, gaudint. No s'acaba ni es comença res. Només s'agafa les coses amb més esperança.

Bona setmana!

I bona sort amb els exàmens, treballs i demés coses als estudiants ;)

C.

Cada dia es torna a començar

Una petita reflexió de dies difícils viscuts...

Quan la paciència s'esfuma, 

quan la vida et sembla ínfima,

quan el món sembla continuar rodant encara que tu no hi siguis,

has de pensar que cada dia es torna a començar.

Quan la por t'ennuvola el cor,

quan tot et fa mal,

quan busques el camí i no el trobes,

has de pensar que cada dia es torna a començar.

Quan l'esperança és difícil de trobar,

quan la rialla se t'oblida,

quan recaus,

has de pensar que cada dia es torna a començar.

Sí, cada dia tornes a començar.

Cada dia, tot allò que tenies ahir: por, desesperança, mal estar, el que sigui,

tornarà a començar. 

I, per lluitar contra el que sigui, has de tornar a començar. 
Has de re-iniciar el teu cor
i el teu cap.

I tot allò que perdis,

tornar-ho a trobar.

Perquè malgrat la tempesta,

demà el sol tornarà...

Bon cap de setmana,

C.

31 d'Octubre, una data especial

Suposo que sempre ha tingut un caire especial el 31 d'Octubre amb el tema de la Castanyada. Una nit per menjar panellets i castanyes i beure moscatell. Per mi, el 31 d'Octubre és més que això. El 31 d'Octubre s'ha convertit en un dels meus aniversaris. Sí, sí, perquè ara en tinc tres, sabeu? El 24 de Juliol de 1993 vaig néixer per primer cop. El 31 d'Octubre, després d'una quimio d'allò més forta que em va deixar a zero, em van ficar les meves cèl·lules mare "bones". I, el 14 de Febrer, després d'una quimio encara molt més forta i d'una radio, em van ficar les cèl·lules mare de la meva mare.

El meu metge sempre diu que la meva mare m'ha donat la vida dos cops, i té tota la raó. Potser per això ens hem unit més que mai. Qui té l'oportunitat de donar la vida a la mateixa persona i dos cops? Pocs. Nosaltres dues, som unes d'aquestes.

Sembla estrany, això de tenir tres aniversaris. Et sents especial, la veritat, hahaha. Però també hi ha tota una lluita darrere. L'altre dia 31 d'Octubre, la meva mare em va portar un mini-pastelet amb una espelma en forma d'1 i em va dir "brindo per què arribi un moment que això et sembli tan llunyà que ni recordis que avui et van fer l'autotrasplantament". Jo també ho espero. Espero que pugui viure molts moments i experiències més; que aquella llista amb els desitjos, es faci cada cop més curta... i que pugui viure una vida llarga i plena on, arribi un moment, que tota aquesta lluita, tot aquest patiment, totes aquestes dates, es desdibuixin. Perquè voldrà dir que ha passat tant temps, he pogut viure tant i he pogut gaudir tant, que sembli que allò només va ser un petit moment de la llarga vida. Una experiència més. Un patiment més. Una victòria més. I és que els humans tenim la bonica i agradable capacitat d'oblidar tot allò dolent i recordar allò que ens ha omplert, ens ha fet saltar de felicitat, ens ha emocionat, ens ha fet ser nosaltres. Per això, estic segura que hi haurà un moment, on només recordaré una victòria de vida. Ja no hi haurà més patiment, més dolor, més paciència, més lluita. Només hi haurà temps.

Bona setmana,

C.

My favourite things : )

Suposo que tots, més o menys, coneixeu la bonica i coneguda cançó "My favourite things" de la pel·lícula "Sound of the Music" (Sonrisas y Lágrimas). Doncs, aquesta cançó, que me la va recordar una estimada cosina floreta meva abans del trasplantament, em va fer pensar. Les meves coses preferides... aquelles coses que m'agraden, que em fan volar... I en va sortir una petita llista:

- L'olor d'herba molla i acabada de tallar

- Acariciar i abraçar un cadell

- El meu ós de peluix d'EEUU (el tinc des que la meva germana gran es va casar -tenia uns 8 anys-, me'l van portar de la lluna de mel)

- Una abraçada d'algú que estimo

- L'olor, el tacte, la bellesa...d'un infant (vaig pensar en la meva papalloneta o quan els meus nebodets eren petitets)

- Les rialles dels meus nebots

- Una posta de sol vista des d'un parc que tinc prop de casa

- Contemplar les estrelles estirada a terra d'aquest mateix parc

- Cançons com:

 *buon giorno principessa (de la pel·lícula "La Vida es Bella")

 *Big world (me la cantava la meva germana gran quan era petita)

 *Forrest Gump (aquesta cançó és molt especial per mi i el meu avi)

 *Qué será será (me la cantava la meva mare quan era petita)

   i moltes altres que em recorden moments especials...

- Passar una bona estona mirant alguna pel·lícula de la meva infància (Disney)

- El foc a terra de casa els meus avis

- La piscina de casa els meus avis

- L'olor de palometes quan entres al cinema

- La sensació de llibertat que sents quan vas en bici

- Sentir el sol com seca les petites gotes d'aigua del mar quan prens el sol

- Un cafè amb llet ben calent quan fa fred

- Estrenar llibres

- Una nit de festa amb els amics

- Ficar els peus al mar

  ,etc. 

Vaig començar a fer-la un dia que no em trobava massa bé mentre estava a la meva "nau espacial". Això m'ajudava, feia que sentís i experimentés tot allò que m'agrada i em va sentir bé... I és que quan estàs malament, quan no et queda paciència i saps que n'has de tornar a buscar on sigui per seguir, obria aquesta llibreta i mirava tot allò que m'omple, que m'encanta. I feia que el dolor es mitigués i que la paciència s'arreglés. M'ajudava a pensar que lluitant com ho feia, no ho hauria de recordar ni pensar, sinó que ho podria tornar a fer i això em feia feliç.

I vosaltres, què és allò que us agrada? Aquelles petites coses que us fan feliços/felices?

Bona setmana,

C. 

Vida més o menys normal

Ja han passat set mesos des del dia del trasplantament. En la meva ment, ho puc reviure de petit en petit. Em venen trossos d'aquella experiència tan dura, d'aquella habitació, de sensacions, de persones... Sembla estrany el dur que se'm va fer i ara tinc la impressió que ha passat molt temps de tot allò i de la Carla de llavors a la d'ara. Estic feliç, tranquil·la, esperançada, activa, somiadora,... I m'encanta. He hagut de lluitar tant i durant tant temps que ja no recordava el què era estar bé. Potser sí que encara no estic del tot recuperada, però ja s'apropa, estic a punt de tocar-ho amb els dits. I això em meravella... I sentir als metges dient-me "pots fer vida més o menys normal, ara tot ha de tornar de poc en poc a la normalitat". Què bé! No sabeu el feliç que em fa, això! I és que ara, com deia Miquel Martí i Pol, tot està per fer i tot és possible.

Bon cap de setmana,

C.