ESTIU

Sabeu? Recordo perfectament el dia que el metge m'ho explicava tot. Semblava tantes coses. I no parava de parlar i jo estava desconnectada, en shock. Hi havia tantes coses a renunciar...! Tantes coses diferents...! 

Recordo perfectament el meu primer estiu. Aquell estiu on havia d'anar a fer quimio, on em trobava malament durant uns dies i això ja em semblava el pitjor que podria passar. No podia prendre el sol, tenia molta calor, m'havia de ficar crema protectora sempre, hi havia coses que no podia fer... tot ho veia una muntanya. Aquest estiu és diferent. Sembla estrany, però, quan les coses van malament i n'han anat molt més des d'aquell primer estiu, agafes la vida des d'una altra perspectiva. Aquest estiu ja no és allò de "AIXÒ NO HO PUC FER" sinó, "PUC FER AIXÒ, AIXÒ, AIXÒ I TOT AIXÒ I PENSO GAUDIR-HO AL MÀXIM". Canvia molt viure les coses d'una manera o d'una altra. Aquell primer estiu, ho vaig passar malament. Les persones que m'estimava marxaven de vacances, anaven cap aquí i cap allà, a la platja, a la disco, de concerts... i jo no podia. Va ser un estiu molt emotiu, sobretot la Fira del Teatre, on em vaig cansar molt i fent molt poca cosa. Hi ha una bona amiga meva que va venir a casa a passar uns dies i sap del què parlo... però em va ajudar molt i em va entendre tant que encara m'emocionava més. Què bonica és l'amistat vertadera, especial i incondicional...! 

Però bé, com us he dit, aquest estiu és diferent. Simplement, perquè durant aquest any i pico que porto malalta, he anat madurant, tant jo mateixa com les meves idees de tot allò que m'envolta, i els moments emotius per no poder fer coses són escassos. Aquest estiu veig tot allò que encara puc fer i ho aprofito. Ho saborejo. Ho observo. Ho experimento. Ho estimo. I això em fa molt feliç...! Potser no podré anar a la disco, però si és un concert a l'aire lliure i no va massa fresca, sí. Potser no podré marxar de viatge massa lluny, però anirem a Barcelona, o al País Basc, o on sigui: l'important és estar amb aquells que estimes, sigui on sigui. Potser no podré prendre el sol i banyar-me a l'hora del sol, però podem anar a fer un beure i després, quan el sol comenci a marxar, anar al mar o a la piscina i gaudir de l'aigua una bona estona. I així tot... 

Perquè la vida és massa curta i massa bella com per estar lamentant tot allò que no podem fer o que no tenim. S'ha de tancar en una capseta totes aquestes lamentacions i mal-estar i obrir aquella dels arcs de Sant Martí, de l'amor, de l'amistat, de l'esperança, de la vida. Només d'aquesta manera, podrem arribar a ser plenament feliços.

Bona setmana! I bon estiu!

C.