You never know how strong you are until being strong is the only choice you have...

8.7.13

RACONS


Sabeu? He après a estimar els racons. Racons de tota mena: de llibres, de cançons, de flors... Racons on m'he refugiat quan estava cansada de lluitar o quan estava massa enrabiada amb el món com per enfrontar-m'hi. Petits llocs on m'he perdut i on m'he trobat, on he anat a cercar aquella petita esperança que sabia que jo mateixa o persones estimades m'havien anat repartint per tot arreu per poder-la trobar quan la necessités. Racons on podia fugir de la realitat, on podia deixar de banda tot allò que em preocupava fins estar preparada per fer-ho. I, entre tots aquests racons, en vaig construir un de propi, un on ningú em molestés, on fos solament per mi, per quan necessités pensar o simplement descansar. Una petita bombolla on, només entrar-hi, era la Carla. Simplement la Carla. No era la Carla la malalta ni oh, pobra Carla!. Dins d'aquella bombolleta no hi havia limfoma, ni diagnosi, ni metges ni infermeres, ni hospitals, ni les cares de la gent sentint-me llàstima. No. Només jo, gaudint l'instant, sense pensar en un demà ni recordar un passat.
És tant bonic poder-hi anar...! T'hi sents a gust i sembla que tot torna a anar bé, sents que ningú et pot parar, que ets lliure com un ocell, que ningú mira si portes mocador, perruca o no portes res. Ets anònim. Barcelona i Madrid formen part de la meva bombolla i m'encanta. No conec a ningú ni ningú em coneix a mi. No saben que tinc ni que penso ni jo sé res d'ells. No he de donar explicacions ni he de saludar a ningú, sóc part de la multitud, un puntet vist des de l'univers i, encara que per molts això els pot fer sentir petits, a mi no. Perquè, en aquell moment, gaudeix-ho de l'instant sense interrupcions, sense records, sense tenir al cap que estic malalta. 

Com us he dit, he après a viure entre racons. A buscar coses entre racons. A estimar entre racons. A esperar i reflexionar entre racons. I, sobretot, a agafar aire, esperança i valentia entre racons. Són el meu refugi durant la tempesta i ja sabeu que si em veieu amb cara desconcertada, mirant a l'horitzó, és que estic allà, entre els meus estimats racons. Allà sempre m'hi trobareu, sempre m'hi podeu venir a buscar.

Bona setmana!

C.



No hay comentarios:

Publicar un comentario