Color verd

M'agrada el color verd. És un color bonic, especial, diferent. Un color que, malgrat ser-hi sempre, no vaig descobrir fins que vaig tenir el càncer. No m'havia parat a mirar-lo fins que ell va ser especial, fins que es va convertir en el meu aliat, fins que el color verd era més que un gust personal, que una forma de pintar les coses. El verd es va convertir en la meva esperança. Sí, sí, ja ho diuen, oi? què és el color de l'esperança? Doncs així ho vaig creure. Era veure'l i pensar: amunt! som-hi! tot anirà bé! Vaig canviar la meva gran preferència pel vermell, un color càlid i amorós, pel simpàtic verd. Sembla estrany com una cosa tant petitona i insignificant com pot ser un color, tingui tant protagonisme, però és que d'això és forma la vida: de petites coses que ens formen i ens fan especials...simplement, perquè nosaltres els hem fet ser especials.

 I, des de llavors, des que necessitava l'esperança més que mai, vaig adoptar el verd i, en pic ho vaig fer, no paro de veure'l per tot arreu i...si he de dir-ne un, sempre és el primer de la llista. A vegades, quan és l'hora de decidir-me de color de quelcom, tanco els ulls i agafo el què és verd pensant: va, va, som-hi! esperança, sigues amb mi! I, sense adonar-me'n, m'abraço a l'objecte com si, per ser d'aquest color, pogués protegir-me de tot, pogués ajudar-me a guanyar la batalla, em fes més forta. No sé si de veritat funciona això, però crec que creure-hi és el més important i és que, sigui així o no, des que el tinc al meu costat, malgrat haver-hi dies tristos i d'altres d'eufòrics, l'esperança no m'ha deixat d'acompanyar. En moments difícils, ja us ho dic jo, no hi ha res més necessari i més bonic que l'esperança...

I vosaltres, quin és el vostre color especial? Aquell que us dóna forces, que us fa ser segurs, que us fa ser una mica millors? :)

Bona setmana!

C.